Quina és la millor manera de tractar els fangs a les aigües residuals?
Per: Shirley
Data de publicació: 8 de febrer de 2023
E-mail:Shirley@juntaiplastic.com
Taula deContinguts
1. Què tal definir fangs?
2.Coneixes la classificació dels fangs?
● Classificació segons la font: els fangs es poden classificar a grans trets.
● Segons la composició i naturalesa dels fangs: els fangs es poden dividir en fangs orgànics i fangs inorgànics.
● Els fangs es poden dividir en quatre categories segons el mètode de tractament de l'efluent o el procés pel qual es separen els fangs de l'efluent.
● Els fangs es poden dividir en cinc categories segons les diferents etapes de la seva producció.
3.Us direm com s'han d'eliminar correctament els fangs
● Els quatre principis del tractament de fangs són:
4.Problemes de cada tipus de fang
● Cada tipus de fang té els seus reptes i problemes potencials únics. Alguns dels problemes més comuns inclouen.
Què tal definir fangs?
Els fangs són un material de rebuig semisòlid que es produeix durant el tractament d'aigües residuals o altres corrents de residus orgànics. Consisteix en una barreja de sòlids, incloses partícules inorgàniques i matèria orgànica, que s'han eliminat del corrent de residus. La composició dels fangs pot variar en funció del procés de tractament utilitzat i de l'origen dels residus, però generalment conté un alt nivell de matèria orgànica i pot emetre olors desagradables si no es gestiona adequadament. Els fangs són un subproducte del tractament d'aigües residuals i s'han d'eliminar d'una manera adequada per minimitzar el seu impacte sobre el medi ambient.
Es forma després de la separació de les aigües residuals mitjançant tècniques corporals i és una substància viscosa entre líquid i sòlid, amb una atenció de sòlids en suspensió d'1 per cent a 10 per cent, i un contingut excessiu de material de dependència natural en sòlids de fangs, que és sense esforç. putrefós i pudent. Els fangs són un derivat del remei d'aigües residuals mitjançant processos físics, químics, fisicoquímics i orgànics. És un físic heterogeni extraordinàriament complicat format per residus naturals, bacteris, partícules inorgàniques, col·loides, etc.
Coneixeu la classificació dels fangs?
Classificació segons la font: Els fangs es poden classificar a grans trets.
① Llots de subministrament d'aigua (fangs generats per la purificació d'aigua bruta, com ara plantes d'aigua)
② Llots d'aigües residuals domèstiques
③ Llots d'aigües residuals industrials.
Segons la composició i la naturalesa dels fangs: els fangs es poden dividir en fangs orgànics i fangs inorgànics.
①Els fangs orgànics, que consisteixen principalment en matèria orgànica i són hidròfils, inclouen fangs de depuradora domèstica i llots de depuradora mixtes.
②Els fangs inorgànics, que consisteixen principalment en materials inorgànics (sovint anomenats sediments) i que solen ser hidròfobs, inclouen sediments de cambres de grava de tractament d'aigua d'alimentació i determinades aigües residuals industrials que se sotmeten a tractament físic i químic.
Els fangs es poden dividir en quatre categories segons el mètode de tractament de l'efluent o el procés pel qual es separen els fangs de l'efluent.
①Fangs primaris:
Llots primaris: els fangs primaris són un tipus de llots de tractament d'aigües residuals generats a partir de l'etapa de sedimentació primària en una planta de tractament d'aigües residuals. Està compost de sòlids sedimentables, inclosos els residus humans i els residus alimentaris, que s'eliminen de les aigües residuals brutes. Els fangs primaris s'han de sotmetre a un tractament addicional abans que es puguin eliminar de manera segura o utilitzar-los amb finalitats beneficioses.
②Fangs activats residuals:
Els fangs activats residuals es refereixen als sòlids biològics restants després del tractament aeròbic de les aigües residuals en un procés de fangs activats. Aquests fangs són una barreja de microorganismes, matèria orgànica i matèria inorgànica, i conté nutrients que són importants per al tractament continuat de les aigües residuals. Els fangs activats residuals s'han de tractar o eliminar adequadament, ja que poden suposar un risc per a la salut humana i el medi ambient si no es manipulen correctament.
③ Llots húmics:
Els fangs húmics són un tipus de fangs generats a partir del tractament d'aigües residuals riques en húmics, com ara les de fàbriques papereres o els lixiviats dels abocadors. Es caracteritza pel seu alt contingut en matèria orgànica i alts nivells de substàncies húmiques, que són compostos orgànics complexos derivats de la descomposició de la matèria vegetal i animal. Els fangs húmics poden ser difícils de tractar i eliminar, ja que poden contenir metalls pesants, patògens i altres contaminants. La gestió i tractament adequats dels fangs húmics és important per minimitzar el seu impacte potencial sobre el medi ambient i la salut humana.
④ Llots químics:
Els fangs químics són un tipus de residu industrial generat a partir de processos químics, com els utilitzats en la producció de productes químics, farmacèutics i altres productes. Es compon de productes químics residuals, productes de rebuig i subproductes del procés de fabricació. Els fangs químics poden contenir materials perillosos i contaminants, per la qual cosa el tractament i l'eliminació adequats són essencials per minimitzar el seu impacte potencial sobre el medi ambient i la salut humana. Això pot incloure l'estabilització química, la solidificació o la neutralització prèvia a l'eliminació, en funció de les característiques específiques dels fangs i de la normativa que regula la seva gestió.
Els fangs es poden dividir en cinc categories segons les diferents etapes de la seva producció.
① Llots bruts:
Els fangs bruts es refereixen als fangs d'aigües residuals no tractats o mínimament tractats generats per la sedimentació primària o altres etapes inicials del tractament d'aigües residuals. Els fangs crus contenen un alt nivell de contaminants, patògens i matèria orgànica, i s'han de sotmetre a un tractament addicional abans de poder eliminar-los de manera segura o utilitzar-los amb finalitats beneficioses. Depenent de l'ús final previst, poden ser necessaris processos de tractament addicionals com ara la digestió, la deshidratació o el tractament tèrmic per complir els requisits reglamentaris i reduir els riscos per a la salut i el medi ambient associats amb els fangs bruts.
② Llots espessits:
Els fangs espessits es refereixen als fangs de tractament d'aigües residuals que han sofert un procés per augmentar el seu contingut en sòlids, fent-los més concentrats i més fàcils de manejar. Això s'aconsegueix eliminant l'aigua dels fangs, ja sigui mitjançant mètodes de deshidratació mecànica com la centrifugació o filtració per cinta, o per processos biològics com la digestió. L'espessiment dels fangs redueix el volum de fangs que s'han de transportar, tractar i eliminar, el que el converteix en una opció rendible i respectuosa amb el medi ambient per a la gestió dels fangs. Els fangs espessits resultants es poden tractar o eliminar posteriorment, depenent de la normativa específica i de l'ús final previst.
③Fangs digerits:
Els fangs digerits són fangs de tractament d'aigües residuals que han patit una digestió anaeròbica o aeròbica, un procés biològic en el qual els microorganismes descomponen la matèria orgànica i redueixen el volum dels fangs. L'objectiu de la digestió és reduir les olors, els patògens i els compostos orgànics volàtils dels fangs, fent-los més segurs i fàcils de manejar. Els fangs digerits també es poden estabilitzar, reduint el seu potencial de causar danys al medi ambient si s'eliminen de manera inadequada. El producte resultant és un fang estabilitzat, biològicament estabilitzat que es pot tractar posteriorment, com per exemple mitjançant deshidratació o tractament tèrmic, o utilitzat amb finalitats beneficioses, com ara fertilitzants o esmenes del sòl.
④Fangs deshidratats:
Els fangs deshidratats es refereixen als fangs de tractament d'aigües residuals que han estat sotmesos a un tractament mecànic o físic per eliminar l'excés d'aigua, donant lloc a un producte més concentrat i més fàcil de manejar. L'objectiu de la deshidratació és reduir el volum de fangs que cal transportar, tractar i eliminar. Hi ha diversos mètodes de deshidratació, com ara la centrifugació, la filtració per cinturó i la filtració al buit, cadascun dels quals dóna lloc a un nivell diferent de contingut de sòlids i consistència de pastís. Els fangs deshidratats es poden tractar posteriorment, com ara tractament tèrmic o digestió, o utilitzar-se amb finalitats beneficioses, com ara fertilitzants o esmenes del sòl. La correcta manipulació i eliminació dels fangs deshidratats és essencial per minimitzar l'impacte potencial sobre el medi ambient i la salut humana.
⑤ Llots secs:
Els fangs secs es refereixen als fangs de tractament d'aigües residuals que han estat sotmesos a un tractament tèrmic per eliminar l'excés d'aigua, donant lloc a un producte més concentrat i sòlid. L'objectiu de l'assecat és reduir el volum de fangs que cal transportar, tractar i eliminar, i estabilitzar els fangs, reduint el potencial d'olors i patògens. Hi ha diversos mètodes d'assecat de fangs, com ara l'assecat per polvorització, l'assecat per flash i l'assecat en tambor, cadascun dels quals dóna lloc a un producte final diferent. Aleshores, els fangs secs es poden utilitzar amb finalitats beneficioses, com ara combustible o fertilitzant, o es poden eliminar a un abocador. La correcta manipulació i eliminació dels fangs secs és essencial per minimitzar l'impacte potencial sobre el medi ambient i la salut humana.
Us explicarem com s'han d'eliminar correctament els fangs
Els quatre principis del tractament de fangs són:
1.Reducció: reducció del volum de fangs generats, per exemple, mitjançant processos de pretractament com la sedimentació.
2.tabilització: evitant que els fangs es deteriorin, per exemple, controlant el pH i la temperatura, o bé digerint els fangs.
3.Reducció de patògens: reducció de la presència de patògens als fangs, per exemple, mitjançant tractament tèrmic, tractament químic o digestió.
4.Reducció de volum i massa: reduir el volum i la massa dels fangs, per exemple, per deshidratació, assecat o compostatge.
L'objectiu d'aquests principis és fer que els fangs siguin més segurs, més fàcils de manejar i menys nocius per al medi ambient, alhora que es minimitzen els costos de tractament i eliminació. La gestió eficaç dels fangs requereix que una combinació d'aquests principis s'apliqui als fangs d'una manera adequada i rendible, tenint en compte la normativa local i les tecnologies disponibles.
Problemes de cada tipus de fang
Cada tipus de fang té els seus reptes i problemes potencials únics. Alguns dels problemes més comuns inclouen:
Llots primaris:
●Alts nivells de contaminants, com ara metalls pesants, patògens i contaminants orgànics.
●Dificultat per gestionar el gran volum de fangs generats, especialment a les depuradores d'aigües residuals d'alt cabal.
●Dificultat per aconseguir un tractament i eliminació eficaç dels fangs a causa de l'alt contingut en sòlids i les pobres propietats de deshidratació.
Llots secundaris:
●Els nivells de matèria orgànica, que poden suposar un risc per a la salut humana i el medi ambient si no es gestiona adequadament.
●El risc de recreixement de patògens i el potencial d'olors desagradables.
●Dificultat per gestionar el gran volum de fangs generats, especialment a les depuradores d'aigües residuals d'alt cabal.
Llots terciaris:
●La necessitat d'un tractament addicional per eliminar contaminants i patògens, que pot augmentar el cost i la complexitat de la gestió dels fangs.
●El risc de recreixement de patògens i el potencial d'olors desagradables.
Llots anaeròbics:
●La necessitat d'equips i condicions especialitzats per mantenir les condicions anaeròbiques, que poden augmentar el cost i la complexitat de la gestió dels fangs.
●Dificultat per controlar el pH i la temperatura, que pot afectar l'eficàcia del procés de tractament.
●La producció de biogàs, que pot suposar un risc per a la salut humana i el medi ambient si no es gestiona adequadament.
Llots digerits:
●La necessitat d'equips i condicions especialitzats per mantenir les condicions anaeròbiques, que poden augmentar el cost i la complexitat de la gestió dels fangs.
● Dificultat per controlar el pH i la temperatura, que pot afectar l'eficàcia del procés de tractament.
● El potencial d'olors desagradables i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, com el metà, si no es gestiona adequadament.
És important avaluar els reptes i riscos específics associats a cada tipus de fangs per tal de desenvolupar una estratègia eficaç de gestió dels fangs que respongui a les necessitats de la comunitat local i del medi ambient.